BELLESA

From Wikiversity
Jump to navigation Jump to search

1.Qualitat que s’atorga a persones, animals, objectes i paisatges, és a dir, a tot allò existent i inexistent, des d’un punt de vista humà, personal i subjectiu.

Etimologia[edit]

La paraula bellesa deriva de la paraula bell, que aquesta deriva de la paraula "bellus" del llatí.

Link: Diccionario de la lengua española, Real Academia Española (RAE) 

Definicions de diccionari[edit]

Català[edit]

- 1.Conjunt de gràcies o de qualitats que, manifestades sensiblement, desperten un delit espiritual, un sentiment d’admiració. 2. Allò que és bell, una gràcia, un ornament, una excel·lència.

Link: Diccionari de la llengua catalana, Institut d’Estudis Catalans

-(bell) Que té les qualitats que constitueixen la bellesa, ple de bellesa.

Link: Diccionari català, Grup Enciclopèdia Catalana 

- 1.Conjunt de gràcies o de qualitats que, manifestades sensiblement, desperten un delit espiritual, un sentiment d’admiració. 2.Allò que és bell.

Link: Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Diccionari de l’Enciclopèdia 

Castellà[edit]

-Propiedad de las cosas que hace amarlas, infundiendo en nosotros deleite espiritual. Esta propiedad existe en la naturaleza y en las obras literarias y artísticas.

Link: Diccionario de la lengua española, Real Academia Española (RAE)

Anglès[edit]

-(beauty) The quality that gives pleasure to the mind or the senses, the quality of being beautiful.

Link:English Dictionary, Online Language Dictionaries WordReference

Italià[edit]

- (Bèllo) Che desta nell’animo, per lo più attraverso i sensi della vista o dell’udito, un’impressione estéticamente gradevole. (Que desperta l’ànima, sobretot a través dels sentit de la vista o l’oïda, una impressió estètica.)

Link: Diccionari italià, Treccani l’Enciclopèdia Italiana

Definicions filosòfiques[edit]

- Plató és un gran filòsof que junt amb Sòcrates, formulava uns diàlegs molt interesant i importants. Un dels temes tractats per aquests dos filòsofs va ser la bellesa. Plató i Sòcrates afirmaven que tot allò que és bell està relacionat amb e bé i tot allò lleig està relacionat amb el mal. Aquesta idea la sostenien dient que la bellesa l’atorguem segons la utilitat o el plaer que ens proporciona.

Link: Ignacio Martínez  Buenaga (CREHA)

-Kant, un altre gran filòsof, va debatre l’idea de bellesa segons l’aspecte conceptual, és a dir, comparant dues frases que tenen la mateixa forma gramatical i una conté la paraula bell es pot dir que com que els dos predicats fan la mateixa funció, els dos predicats són només conceptes. També debat la bellesa des d’un punt de vista cognoscitiu, és a dir, com cita en “Crítica del juicio” : « Per distinguir si alguna cosa és bell o no,[…] a través de la imaginació (potser unida amb l'enteniment), referim la representació al subjecte i al seu sentiment de gust o disgust[…] el judici de gust no és un judici cognoscitiu, o sigui, no és lògic, sinó que és estètic. Adverteixo que entenc per judici estètic aquell el fonament determinant del qual no pot ser sinó subjectiu.” Kant el que intenta fer es traçar una diferencia entre la veritat, el bé i la bellesa i intentar separar-les, no com va fer Plató i Sòcrates. Això implica que la bellesa no és un coneixement, sino un sentiment i una sensació.


Link: El libre juego de facultades: belleza y conocimiento en Kant, Raúl Gabás  

-Nietzsche en El Ocaso de los ídolos es posiciona en base que hi ha un tot bell i un tot lleig. Aquest filòsof ens planteja el valor estètic del tot. A tot això, el valor estètic es refereix a que tot objecte té una bellesa o una lletjor. Però el conflicte ve perquè aquesta bellesa es atorgada per un subjecte, aleshores quan el subjecte desapareix, es considerat que la qualitat de bellesa o lletjor també desapareix.. Nietzsche sosté: “L'home creu que el món està ple de bellesa, i oblida que ell és la causa d'ella. Solament ell li ha regalat al món la bellesa; encara que, lamentablement, es tracti d'una bellesa humana, massa humana... En el fons l'home es mira en el mirall de les coses i considera bell tot allò que li retorna la seva imatge. El jutjar alguna cosa «bell» constitueix la vanitat característica de la nostra espècie.”(F. Nietzsche: L'Ocàs dels Ídols, Edimat llibres, Madrid, 2004, p. 606).


Link: Lo bello y lo feo en Nietzsche

Definició pròpia[edit]

La bellesa és una qualitat abstracte atorgada per un subjecte a una cosa, la qual proporciona un delit personal, sentimental o espiritual; o són útils pel subjecte. Per tot allò bell és necessari un subjecte. Quan el subjecte desapareix, la qualitat donada també ho fa. Es pot relacionar majoritàriament tot allò bell amb la bondat, la veritat i tot allò que està bé.