REALITAT

From Wikiversity
Jump to navigation Jump to search

Definició pròpia[edit]

1.La realitat es un fet que està passant, a passat o passarà. Es real una cosa que existeix mentres que estigués comprovada científicament.

2.Allò que no pot deixar d’existir i que coincideix amb el que nosaltres podem percebre pels sentits. Per tant, no només és quelcom possible, sinó que és veritable en tots els aspectes.

3. L’antònim és virtual, és un concepte que fem sevir, quan volem dir que el que estem fem és de debò, que tots ho estem veient, ho ha fet.

Etimologia[edit]

El terme "realitat" ve del llatí "realitas", que té el seu origen en la paraula "res", la qual té múltiples significats: cosa material, ser en general, fet, objecte, matèria, assumpte, circumstància, experiència, poder, causa i altres.

Definicions de diccionaris[edit]

Català[edit]

1. Fet d’ésser real. La realitat del món físic. ( DIEC)

2. Tot el que existeix, tot el que és real, té realitat. Els fantasmes i els homes llop no tenen realitat. (DIDAC)

3. Qualitat de real. ( diccionaris.cat)

4. Existencia veritable i efectiva d’una cosa. (Núria Lucena Cayuela, Diccionari Escolar Llengua Catalana).

5. Conjunt de tot el que existeix en el món real. (Núria Lucena Cayuela, Diccionari Escolar Llengua Catalana).

Castellà[edit]

6. Existencia real y efectiva de algo. (RAE)

7. Lo que es efectivo o tiene valor práctico, en contraposición con lo fantástico e ilusorio.(Darío Villanueva).

8. Verdad, lo que ocurre verdaderamente.

Anglès[edit]

9. Which actually exists. (Cambridge Dictionaries)

10.Real things, facts, or events taken as a whole; state of affairs. (Dictionary.com).

11.The state or quality of being real. (Countable) a real thing or fact.(“Word Reference” autor: Onli Language Dictionaries).

Definicions filosòfiques.[edit]

Aristotil[edit]

Hilemorfismo (hyle) materia + (morphé) forma.

Plató[edit]

El món de les idees i el món sensible.

1. Plató distingeix dues maneres de realitat, un, a la qual crida intel·ligible, i una altra a la qual crida sensible. La realitat intel·ligible, a la qual denomina "Idea", té les característiques de ser immaterial, eterna, (ingenerada i indestructible, doncs), sent, per tant, aliena al canvi, i constitueix el model o arquetip de l'altra realitat, la sensible o visible, constituïda pel que ordinàriament anomenem "coses", i que té les característiques de ser material, corruptible, (sotmesa al canvi, és a dir, a la generació ia la destrucció), i que resulta no ser més que una còpia de la realitat intel·ligible. La primera forma de realitat, constituïda per les Idees, representaria el veritable ser, mentre que de la segona forma de realitat, les realitats materials o "coses", trobant-se en un constant esdevenir, mai es podrà dir d'elles que veritablement són. A més, només la Idea és susceptible d'un veritable coneixement o "episteme", mentre que la realitat sensible, les coses, només són susceptibles d'opinió o "doxa".

  • (La filosofía de Platón, La Teoría de las ideas.“webdianoia.com” autor: José María Fouce).


2. Per als primers filòsofs, el que ens mostraven els sentits, allò amb el que manteníem una relació quotidiana estreta, no corresponia al que l'ésser realment és, a la realitat en el seu sentit més ple i més profund. No es tracta de dirimir si les aparences o els sentits ens enganyen, sinó més aviat d'anar una mica més enllà o més profund, per revelar el que genuïnament existeix, la veritable realitat, o la veritat sense més. En el fons, tot és aigua, deia Tales de Milet, i el que apareix davant els nostres sentits no són sinó manifestacions diverses de l'aigua, en diferents estats de condensació. Cercar la veritat és aixecar el vel que amaga la realitat als nostres sentits quotidians. La relació entre aparença i realitat es converteix així en un dels eixos que vertebren la reflexió sobre l'ésser i sobre la realitat i l'al·legoria de la caverna passa a constituir-se en una de les metàfores més fecundes sobre la reflexió filosòfica: només un dur esforç personal permetrà als éssers humans trencar amb les cadenes d'un món d'ombres i aparences per ascendir cap a la captació del autènticament real.

  • (García, Félix. ¿Qué es la realidad?).

Kant[edit]

3.Si sostenim que el real és l'element bàsic de la realitat, llavors no deixa de ser la nostra percepció el que valora el que és "real", doncs, les coses que veiem, que palpem, són reals, el sentit comú ens diu que això és així, però que hi ha amb les coses que s'escapen?. El Filòsof Kant tenia una manera molt pràctica de definir això, dient que el real és l'essència mateixa de les coses, el coneixement últim, mentre que la realitat és el que la ment humana percep a través dels sentits. El real es basa en l'essència interna de cada cosa i la realitat en l'aspecte extern del que es veu o se sap, del que ens diuen o no ens diuen. Llavors, la realitat no és només allò que toquem, sinó podríem fer-nos preguntes com: el pensament no és real? En realitat no sabem res si suposem que tot el que ens diuen és fals. Per això el filòsof Descartes va dir que, si diem que tot el que no puguem percebre és fals, què ens queda? Segons aquest mètode, no existeix res. La realitat no és el que coneixem per real, sinó el que és real en si. L'home hi ha moltes coses que encara no ha inventat i descobert i no signifiquen que no existeixin.

  • (Kant y la diferencia de lo real y la realidad).


4.La identificació de la realitat amb l'ésser, amb el que hi ha, es presta a diferents interpretacions, depenent de les concepcions que s'hagin de l'ésser, que depenen sovint d'altres pressupostos metafísics. Per a alguns filòsofs, la realitat transcendeix l'experiència, i parlen de realitats que estan " més enllà" de l'experiència , com podria ser el cas de Plató, per exemple, mentre que per a altres, com Kant, la realitat només pot concebre com ho donat en l'experiència

Conclusió.[edit]

1 La realitat es un fet que existeix, físca i psíquicament. No té per què tenir vida pròpia.
2. Identifiquem la paraula realitat quan quelcom es un fet real, davant d’això tu pots entendre la realitat des de diferents punts de vista.
3. Realitat és un terme utilitzat per l’ésser humà per designar allò que, d’una banda coneixem, com les coses físiques i materials que els sentits perceben i que fan adornar-nos d’un món exterior o espai que ens envolta, i d’altre banda aquelles coses que, encara que no podem percebre pels sentis o que encara ens són desconegudes, no podem negar la seva existència.