IDENTITAT

És el conjunt de característiques que permeten definir com és aquell ésser, tan físicament com psicològicament, una persona, un animal u objecte.

L'identitat és una qualitat que ens fa únics i ens dona una manera per tal de diferenciar-nos de tots els demés, crea un caràcter , allò que ens defineix a nosaltres i ens crea com a persona única que som.

-Etimologia.

La paraula identitat prové del llatí identitas i aquesta prové de idem. La paraula identitat té una dualitat. Per una part, es refereix a característiques que ens fan percebre que una persona és única (una sola i diferent als altres). Per una altre costat, es refereix a característiques que posseixen les persones que ens fan percebre que son el mateix ( sense diferència ) que altres persones.

La paraula identitat ve de “identitas” i aquest de “idem” que vol dir el mateix ,el trobem en oracions com  : “Idem et Idem” (Un i un altre cop). Font: Etimologia de identidad

http://etimologias.dechile.net/?identidad

-Definicions.

Català.

Definició 1: Conjunt de característiques, dades o informacions que permeten distingir un individu o un element entre els altres.

Font: Diccionaris.cat

Autor: Laurosse i Vox

http://www.diccionaris.cat/index.php?diccionario=77&empieza=empieza&palabra=identitat&imprimir=N

Definició 2: Conjunt de característiques peculiars d'un persona o d'una cosa que la fan única i diferent de les altres.

Font: Optimot

http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=cerca_generica&input_cercar=identitat&tipusCerca=cerca.tot

Definició 3: Qualitat d'ésser una persona o cosa ella mateixa.

Font: Diccionari de llengua catalana multilingüe

http://www.grec.cat/cgibin/mlt00x.pgm

Castellà.

Definició: Conjunto de rasgos propios de un individuo o de una colectividad que los caracteriza frente a los demás.

Font: RAE (Real Academia Española)

Autor/Director: Darío Villanueva

http://lema.rae.es/drae/srv/search?key=identidad

Anglès.

Definició: The things that make one person or group of people different from others.

Font: Cambridge

http://dictionary.cambridge.org/dictionary/learner-english/identity

-Definicions filosòfiques.

Definició 1: Podem considerar la identitat des del punt de vista ontològic (o metafísic) o des del punt de vista lògic. Des del punt de vista ontològic la identitat s'expressa en el principi ontològic d'identitat, segons el qual tota cosa és igual a si mateixa. Des del punt de vista lògic, es considera que el principi lògic d'identitat és una llei de la lògica, una tautologia, que, en el cas de la lògica proposicional podria expressar-se com una expressió condicional o bicondicional, del tipus "si p llavors p "o" p si i només si p ", respectivament.

Font: La filosofia en el bachillerato

Autor: José María Fouce

http://www.webdianoia.com/glosario/display.php?action=view&id=175&from=action=search%7Cby=I

Definició 2: El principi d'identitat és un principi clàssic de la lògica i la filosofia, segons el qual tota entitat és idèntica a si mateixa. Per exemple, Julio César és idèntic a si mateix (a Juli Cèsar), el Sol és idèntic a si mateix, aquesta illa és idèntica a si mateixa, etc. El principi d'identitat és, juntament amb el principi de no contradicció i el principi del tercer exclòs, una de les lleis clàssiques del pensament. A lògica de primer ordre amb identitat, el principi d'identitat s'expressa: \forall x\ x = x. És a dir: per a tota entitat x, x és idèntica a si mateixa. No s'ha de confondre al principi d'identitat amb la tautologia de la lògica proposicional: A \ leftrightarrow A. Aquesta fórmula expressa que tota proposició és vertadera si i només si ella mateixa és veritable. Per tant, expressa una veritat sobre proposicions i els seus valors de veritat, mentre que el principi d'identitat expressa una veritat sobre tot tipus d'entitats.

Font: El Principio de Identidad

Autor: Jaciento Rivera de Rosales

Definició 3: Hi ha identitat accidental; i així hi ha entre el blanc i el músic, perquè són accidents del mateix ser; entre l'home i el músic, perquè l'un és l'accident de l'altre. Perquè el músic és l'accident de l'home, i es diu: home músic. Aquesta expressió és idèntica a cadascuna de les altres dues, i cadascuna d'aquestes a aquella; ja que, per a nosaltres, home i músic són el mateix que home músic, i recíprocament. En totes aquestes identitats no hi ha cap caràcter universal. No és cert que tot home sigui la mateixa cosa que músic; l'universal ha de seu, mentre que el accidental no existeix per si mateix, sinó simplement com a atribut d'un ésser particular. S'admet la identitat de Sòcrates i de Sòcrates músic, i és perquè Sòcrates no és l'essència de molts éssers; i així no es diu: tot Sòcrates, com es diu: tot home. A més de la identitat accidental, hi ha la identitat essencial. S'aplica, com la unitat en si, a les coses la matèria és una, sigui per la forma, sigui pel nombre, sigui genèricament, així com a aquelles la essència és un. Es veu, doncs, que la identitat és una espècie d'unitat de ser, unitat de molts objectes, o d'un sol pres com molts; per exemple, quan es diu: una cosa és idèntica a si mateixa, la mateixa cosa és considerada com dues.

Font: Identidad según Aristóteles

Autor: Patricio de Azcárate

http://www.filosofia.org/cla/ari/azc10165.htm

Definició 4: Concepte lògic , molt emprat en filosofia , que designa el caràcter de tot allò que roman únic i idèntic a si mateix , tot i que tingui diferents aparences o pugui ser percebut de diferent manera . La identitat es contraposa , en certa manera , a la varietat , i sempre suposa un tret de permanència i invariabilitat . En la història de la filosofia , l'afirmació de la identitat com un dels trets del veritable ésser ha estat molt utilitzada des Parmènides , que ja va afirmar el caràcter idèntic de l'ésser . Per contra, altres postures filosòfiques han afirmat que és precisament la possibilitat de variació i modificació ( és a dir , l'absència d'identitat ) la que caracteritza el veritable ser ( tal és el cas d'Heràclit i de les filosofies que admeten el canvi i el esdevenir com a trets essencials de la realitat ) . Una de les aplicacions més utilitzades del concepte d'identitat es troba en la lògica , que empra l'anomenat ' principi de no contradicció ' . Segons aquest, no és possible afirmar d'un mateix subjecte un determinat atribut i el seu contrari . La formulació elemental d'aquest principi lògic és : " allò que és , és ; el que no és , no és " .

-Definició pròpia.

Per una banda es basa en el conjunt de característiques, informacions o dades que són pròpies d'una persona o un grup i que gràcies a això podem diferenciar-les de la resta. Per una altra banda, trobem el principi d'dentitat en el qual tota entitat es idèntica a si mateixa (A=A).

L’identitat és allò que ens crea com a persones i defineix les nostres pròpies característiques com a persones humanes. És tot allò que som i tot allò que ens diferencia de les altres identitats, de les altres persones. És una manera de diferenciar de qui sóc jo a qui es ella. Moltes vegades utilitzem l’identitat per parlar sobre nosaltres mateixos d’una manera incontrolable, si jo sóc p dona igual quants de cops intenti ser q, la meva identitat sera per sempre p. Cada persona és única d’una manera o d’un altre i l’identitat és justament el que fa que algu sigui p i un altre sigui q, sense opció a canvi.

Alba Sánchez