Material orientat a 1r de batxillerat connectat amb els temes d'inequacions a programació lineal, i de funcions a límits i derivades arribant a optimització.
Rigorositat orientat a didàctica donant la idea més intuïtiva oberta al vertader rigor de la matèria.
En aquesta secció es treballen equacions d'una variable i equacions de dos variables i les analitzarem interpretant-les com a funcions.
Es veuran equacions d'una sola variable de la forma Com a mètode de connexió s'introdueix les funcions de la forma on aquesta variable de més, permet l'estudi gràfic en el pla, millora la interpretació gràfica, la resolució de l'equació i dominant el sentit de l'equació, per poder fer conjectures sobre les solucions.
Es veuran equacions de dos variables de la forma Aquestes equacions no tenen una interpretació funcional en general, ja que la seva representació és més complexa que una funció amb aquest objectiu s'utilitzen eines per representar-les. També es veuran sistemes de dos equacions de dos variables.
Paral·lelament farem la representació de les funcions del tipus per fer connexió amb comparacions, en aquest cas les solucions buscades coincideix amb la intersecció de l'eix i el gràfic de la funció, és a dir
Les equacions lineals són les equacions que es poden sintetitzar en la forma:
on
De fet és un polinomi de primer grau igualat a zero i que si construïm la funció f(x)=ax+b pot representar totes les rectes al pla, menys les rectes verticals que són equacions del tipus [2]
Les equacions com formen part de les equacions de la forma que si són totes les rectes possibles en el pla i que en realitat són equacions del tipus és a dir, té les variables i
Les equacions de segon grau són equacions que en simplificar-les són del tipus on almenys a sigui diferent de zero amb resolució
Les dues solucions sense ordre fixat en realitat són:
i
Això és degut al signe de que informa de dues possibilitats una de positiva i un altre de negativa.
Exemple i resolució:
Al-Juarismi va introduir la resolució per quadratura al voltant de l'any 820 d.C.
Nota:
Quan el discriminant de la resolució de la equació de 2n grau llavors no té solució en els nombres reals, però existeix o es pot construir de forma natural un conjunt més gran anomenat nombres complexos i és a dir, té els nombres reals amb una dimensió més anomenada imaginària i on aquests polinomis factoritzen sempre.
Els nombre complexos es construeixen amb la següent notació:
Interpretació gràfica
Una conseqüència del sistema de resolució és la factorització immediata sempre que tingui solucions als nombres reals:
Tot i que es factoritza perfectament si l'equació té solucions dins dels nombres reals, , no hem de oblidar la constant a a la seva factorització.
Observació sobre el discriminant
Què passa si el discriminant fos positiu:
Té 2 solucions diferents.
El polinomi factoritza:
El seu gràfic és una paràbola que talla dos cops l'eix X.
Què passa si el discriminant fos zero:
Té una solució.
El polinomi factoritza:
El seu gràfic és una paràbola que talla un sol cops l'eix X.
Què passa si el discriminant fos negatiu:
No té una solució als nombres reals, però en cursos determinats es pot considerar que són dos solucions amb nombres complexos.
El polinomi per tant no factoritza als nombres reals.
El seu gràfic és una paràbola que no talla mai l'eix X.
Què passa en modificar les constants a i c?
Si a>0 llavors les branques de la paràbola van cap amunt.
Mentre més gran és a llavors més allargada o més estreta és la paràbola.
Si a<0 llavors les branques de la paràbola van cap avall.
Mentre més petita és a llavors més allargada o més estreta és la paràbola.
El valors de c fa desplaçaments verticals de les paràboles:
Si la hipòtesi és que vol dir que només busquem solucions de de on ja que sempre és positiva per culpa del quadrat.
no hi ha cap problema en fer la arrel de doncs l'arrel té el domini a que és on estan totes les possibles solucions.
Hi ha la possibilitat que per alguna per això es considera la possibilitat que l'arrel sigui negativa.
Amb aquestes dues casuístiques assegurem una recerca exhaustivitat per arribar a les solucions, es a dir, que no es perden possibles solucions per aquest camí.
Per provar que cal observar:
Si tenim el cas les solucions d' són valors reals on i aquesta darrera equació és perquè l'arrel és sempre positiva.
Si tenim el cas les solucions d' són valors reals on i aquesta darrera equació és perquè l'arrel és sempre negativa.
Llavors o un o l'altre impliquen la segona igualtat exhaustivament.
Observació
Si s'escriu vol dir que és i si s'escriu vol dir que és Ara cal evitar que s'utilitza aquí i començar a escriure el que significa ja que es fàcil de confondre amb
Aplicant l'anterior propietat, un dels quadrats passa amb arrel:
I està ben definit, docs per definició l'arrel i el quadrat són funcions inverses a i llavors
S'ha de recordar que és obligat prendre les solucions d' com a un valor real on i
En cas de que l'equació sigui
Llavors només cal prendre les solucions d' com a un valor real on i Això és degut a que la primera expressió és sempre positiva i la segona expressió és sempre negativa per tant només coincideix quant totes dues expressions siguin zero al mateix temps.
La implicació oposada és falsa, jo puc trobar tal que però amb i que queda exclosa com a solució amb l'expressió
Si tot i així es vol l'altra implicació s'hauria de escriure aquesta última alternativa a la primera expressió:
Si, a més, es vol utilitzar valors absoluts llavors queda:
Les equacions irracionals són les que requereixen aplicar les arrel i les seves propietats per resoldre-les.[3]
↑De fet hi ha exactament les mateixes solucions que el grau indica, però utilitzant nombres complexos, segons el teorema fonamental de l'àlgebra i considerant les solucions idèntiques duplicades o superposades que habitualment es prenen com a una de sola.
↑ no són cap funció amb terme independent x però es pot fer una funció f(y)=k on el terme independent és y, no el necessitem en aquest curs.
↑Recomanada aquesta definició didàctica està escudada en els fets, per tant és de facto una equació irracional. Pot tindre arrels amb les x que vulguis, però, ¿i si es simplifiquen sense cap propietat abans de resoldre l'equació?. Això proposa reptes, ¿hi ha equacions irracionals que no ho són?.
Si volem x dintre d'una arrel:
Si volem que les solucions siguin arrels
↑Només perquè quan són expressions difícils de efectuar la prova.