Aquest resum intenta accedir a totes les branques de la geometria d'una forma breu i precisa donant propostes d'accés cap a altres mètodes més sintètics.
Dins d'una matriu també es poden identificar matrius i elements concrets com:
Matrius columna
Matriu fila
Elements de la diagonal són els elements com o també
Matriu transposada és la matriu resultant de convertir totes les columnes en files de forma que els elements ara ocupen el lloc simètric dins una nova matriu, en aquest cas obtenim una matriu :
2) Matrius quadrades si , és a dir que l'amplada és igual a l'altura.
Matriu diagonal si fora de la diagonal són tots zeros:
Matriu triangular superior si sota la diagonal són tots zeros:
Matriu triangular inferior si sobre la diagonal són tots zeros:
Matriu simètrica si els elements
Matriu antisimètrica si els elements
3) Matriu zero o nul·la si tots els elements són zeros i el seu nom és excepcionalment 0:
Els sistemes lineals estan associats a matrius de forma natural quan tenim tenim la equivalència:
Direm que el l'equació equival a un sistema de m equacions i n incògnites. Ens interesa resoldre sistemes lineals amb n i m menors que 4, tot i que apareixen de més grans de forma puntual.
El determinant és un mètode que permet mesurar la informació redundant dins d'una matriu quadrada nxn exclusivament. Amb aquest objectiu podem obtenir tres lleis que afecten a files i columnes a l'interior de la matriu:[4]
1) Volem sumar o restar unes files a unes altres sense que es modifiqui el determinat, el mateix ha de succeir entre columnes.
2) Volem intercanviar files sense que es modifiqui en termes absoluts el determinat, el mateix ha de succeir entre columnes.
3) Tenir una fila de zeros equival a un determinant igual a zero, el mateix ha de succeir si tenim una columna de zeros.
Tot això es va aconseguir, però al punt 2 s'ha observat un canvi de signe quan intercanvies l'ordre dues files o columnes.
Per fer determinants de matrius de dimensió més grans que 3 l'objectiu és aconseguir una fila o columna on tots els termes siguin zero excepte un d'ells. Regles:
1) Les files poden sumar o restar a un altra tantes vegades com calgui. Idem columnes.
Exemple:
2) Si un valor multiplica una fila, llavors es multiplica el determinant. Ídem columna.
Exemple:
3) Si intercanviem dues files, llavors el determinant canvia de signe. Ídem columna.
Exemple:
4) Si una fila té tots els elements zeros, llavors el determinant és zero. Ídem columna.
Exemple:
5) Si aconseguim una fila o columna de zeros excepte un d'ells, llavors la fila i columna corresponent a aquest valor es poden eliminar de la matriu, quedant una matriu (n-1)x(n-1), i aquest valor surt fora de la matriu multiplicat pel signe corresponent a la seva posició segons la matriu:
Per tancar l'estudi de sistemes lineals només cal classificar els aquests sistemes donant una interpretació geomètrica per entendre el que es cuina al seu interior.
Observació d'una equació lineal.
Una equació lineal amb una incògnita pot determinar un únic punt sobre la recta real.
Una equació lineal amb dos incògnites pot determinar una única recta sobre el pla real.
Una equació lineal amb tres incògnites pot determinar un pla sobre l'espai real.
Cada equació pot determinar elements amb una dimensió menys que l'espai on es troba.
Buscar les solucions d'un sistema d'equacions lineals és buscar punts comuns que satisfan totes les equacions a la vegada, és a dir que busquem el lloc de trobada de tots els objectes de cada equació.
Direm que un sistema té rang=r quan en la seva triangulació es simplifiquen les equacions quedant només r equacions.
Direm que una matriu té rang=r quan en la seva triangulació es simplifiquen les files quedant només r files.
Direm que la matriu associada a un sistema lineal és ampliada si s'afegeix una nova columna corresponent als termes independents de les equacions, per parlar del rang d'una matriu ampliada escriurem que rang=r*.
Sistema
Matriu del sistema
Matriu ampliada
Exemple
Donat el següent sistema, calculeu el seu rang:
rang = 4.
Classificació dels sistemes lineals amb n incògnites.
SCD: Una única solució, un punt.
SCI: Conjunt de solucions formant objectes de dimensió n-r.
SI: Sense solucions, segurament perquè alguns dels objectes és paral·lel a un altre o interseccions d'altres objectes.
Ara sí podem estudiar les situacions que ens trobarem més sovint al batxillerat.
Si un sistema lineal de dos incògnites és SCD, llavors vol dir que totes les equacions són rectes concurrents en un únic punt i es podran simplificar fins a restar-ne només dos equacions.
Una interpretació geomètrica seria imaginar tan rectes secants com rectes perpendiculars en un mateix punt que podem o no veure, d'això se'n diu feix de rectes:
Si un sistema lineal de dos incògnites és SCI, llavors vol dir que totes les equacions són idèntiques excepte un múltiple que les simplifica totalment fins a restar-ne només una equació.
Si un sistema lineal de dos incògnites és SI, llavors la simplificació genera contradiccions o situacions impossibles.
Una interpretació geomètrica seria imaginar rectes que no tenen punts en comú a totes les rectes a la vegada: o bé almenys un parell de rectes són paral·leles o bé en el punt on concorren les rectes manca almenys una recta.
Si un sistema lineal de tres incògnites és SCD, llavors vol dir que totes les equacions són plans que passen per un sol punt i es podran simplificar fins a restar-ne només tres equacions.
Si un sistema lineal de tres incògnites és SCI, llavors vol dir que podria ser des de equacions idèntiques excepte un múltiple que les simplifica totalment fins a restar-ne només una equació o també a més a més podria ser que tenim un feix de plans, es a dir que tots es tallen sobre una recta i per tant les seves equacions simplifiquen en només dues equacions.
Si un sistema lineal de tres incògnites és SI, llavors la simplificació genera contradiccions o situacions impossibles.
Gabriel Cramer(1704-1752) va ser el primer en fer la resolució de sistemes lineals amb el que avui anomenem determinats, d'aquí el seu nom al mètode.
Donat un sistema lineal nxn:
La solució general de és la divisió de dos determinants, al denominador el determinant de la matriu associada i al numerador el determinant de la mateixa matriu però substituint la columna (i) per la columna del terme independent i encara que no sigui molt rigorós indicat així:
Clarament per estar ben definit necessitem que el determinant del denominador sigui diferent de zero i llavors el sistema és SCD.
L'únic inconvenient és que mentre més gran el sistema, més determinats s'ha de fer i per tant és prohibitiu el seu ús en la computació ja que els càlculs creixen desorbitadament. De fet el sistema de triangulació és uns dels més eficients i la resta de mètodes són variants d'aquest.
Per aplicar mètode i fer la inversa de la matriu A, s'ha de fer la següent construcció:
Per fer aquesta conversió indicada amb punts suspensius aplicarem:
1) Es pot intercanviar files sense cap problema.
2) Es pot multiplicar les files per un nombre diferent de zero.
3) A tota fila es pot sumar una altra multiplicada per un nombre.
Estratègia habitual:
a) S'ha de fer zeros sota la diagonal.
b) continuar fent zeros sobre la diagonal.
c) intentem deixar uns a la diagonal.
En cas de voler fer diversos canvis en un mateix pas, recordeu que les files que es modifiquen no poden intervenir novament en una nova modificació al mateix pas. Millor fer un pas per cada nou canvi.
La geometria ha canviat molt des del temps d'Euclides(300 aC), en aquest curs només veurem el treball que es coneix amb el nom de "Espai vectorial euclidià" però sense entrar en els fonaments d'aquest espai particular. Donarem els elements necessaris per treballar detalladament amb diversos objectes.
Només cal saber que són els elements més simples a partir dels quals es poden fer tots els altres elements i que es consideren com la base d'altres conceptes.
Exemples
Un punt sobre la recta real és un el element del conjunt i coincideix amb el concepte d'un nombre real: el 5, el -4, el 1000, etc.
Un punt sobre el pla real és un element del conjunt i la seva forma d'escriure és on 3 és la coordenada horitzontal i 5 és la coordenada vertical d'aquest punt.
Un punt sobre l'espai real és un elements del conjunt i la seva forma d'escriure és on 1 és una coordenada horitzontal(com llargada), -3 és una segona coordenada horitzontal(com amplada) i 7 és la coordenada vertical(simplement s'estén verticalment sobre de les altres dues).
Es té constància que el primer en idear aquestes representacions va ser René Descartes(1596-1650) i és així quan es va iniciar la nova geometria analítica permetent les representacions gràfiques.
El concepte de vector a la geometria[5] està lligat a dos punts, per simplificar, al batxillerat pensarem que és un segment, és a dir, que geomètricament és físicament una línia recta o un camí entre dos punts dins una línia recta així podrem allargar-la(o equivalentment multiplicar-la per nombres enters) o escurçar-la( o equivalentment dividir-la) simplement multiplicant-la amb nombres més grans que 1 o nombres més petits que 1 respectivament.
Definició i notació:
Donat dos punts A i B de [6], direm que un vector amb origen i destí és i està format com segueix:
Donat dos punts A i B de [6], direm que un vector amb origen i destí és i està format com segueix:
Observació
Amb la mateixa operació de resta de matrius files s'obté una matriu fila que serà un vector.
Llavors es generen les excepcions conceptuals següents:[7]
Si tenim un origen i un vector llavors tenim el destí.
Si tenim un origen i un destí llavors tenim el vector.
Si tenim un vector i un destí llavors tenim l'origen.
S'interpreta algebraicament i respectivament com:
Per utilitzar vectors necessitem les principals operacions que definim tot seguit i fixeu-vos la semblança amb les operacions de matrius:
Nota: Com a conseqüència podem escriure simplement
2) Existeix l'element neutre 1 si sempre
3) Les propietats distributives: i
Exemples:
1) Estic en el punt i casa meva està en el punt Si camino en línia recta 5 vegades aquesta distància arribaria a la biblioteca. ¿En quin lloc està la biblioteca?
Resolució
El camí que va a casa meva ve determinat pel vector:
Per tant si camino, des d'on estic i en línia recta, 5 vegades més, estic fent aquesta operació:
Solució: La biblioteca està al punt
2) Dos arbres estan en els punts i però a mig camí d'un a l'altre hi ha un tresor. ¿On?
Resolució
El camí de A a B és:
Per trobar el punt mig del camí de A a B només cal fer la meitat del recorregut, és a dir:
La longitud d'un vector més coneguda com mòdul d'un vector és el resultat de considerar el teorema de Pitàgores per trobar la hipotenuses segons el cas.
Donat un vector en la seva longitud és:
Donat un vector en la seva longitud és:
Exemples:
1) La longitud o mòdul del vector aplicant la fórmula tenim:
Observem que la longitud del vector és la hipotenusa del triangle rectangle dibuixat, i per tant, és equivalent al teorema de Pitàgores.
2) La longitud de és és el cas intuïtiu en que no és hipotenusa.
3) Longitud del vector aplicant la fórmula tenim: cas en que el vector a l'espai té un valor nul, llavors la longitud es la mateixa que un vector de dos valors.
Per obtenir un vectors unitaris o vectors de longitud 1 a partir d'un vector qualsevol no nul, simplement s'ha d'extreure la seva longitud dividint el vector per la seva longitud:
Per calcular l'angle entre dos vectors qualssevol i s'utilitza la fórmula:[10]
Per calcular l'angle entre vectors fa falta convertir-los en unitaris i només cal aplicar la idea del producte i utilitzar la fórmula trigonomètrica del cosinus dins la circumferència unitat. A la imatge s'observa l'angle entre l'eix x, i el vector taronja, on el cosinus és la longitud del vector vermell:
Direm que són linealment dependents si hi ha a,b i c no tots nuls tals que
Direm que són linealment independent si no hi ha a,b i c no tots nuls tals que
Definició: Direm una base és un conjunt de vectors linealment independents i que generen, fent combinacions lineals de forma única, tot altre vector de l'espai del qual són base.
Principals elements a geometria des de el punt de vista dels punts i vectors:
Els punts només són un lloc a l'espai en el que viuen.
- Al pla, de dos dimensions, és de la forma:
- A l'espai, de tres dimensions, és de la forma:
Hi ha punts de més dimensions però no entren a batxillerat.
Per generar una recta necessitem o bé dos punts o bé un punt i un vector,i que tenen expressions implícites també.
- A amb i dos punts de la recta o un vector de dins de la recta(vector director), tenim les següents expressions:
Si apareix un zero al denominador es fa servir l'expressió, d'on surt l'equació de la recta vertical o horitzontal.
ídem.
- A amb i dos punts de la recta o un vector de dins de la recta(vector director), tenim les següents expressions:
ídem.
ídem.
Per generar un pla necessitem o bé tres punts no alineats, o bé un punt i dos vectors lineament independents, que seran la base del pla.
L'equació general d'un pla és:
Primer es comprova que el vector és perpendicular als vectors de dins del pla
Si es reescriu l'equació del pla com a producte a escalar queda evident:
Ara s'ha de comprovar que els plans i són paral·lels si és a dir, comprovem si tenen la mateixa perpendicular.
Si es fa un sistema amb els dos plans, si són paral·lels, el sistema no té solució. Només s'ha d'aplicar reducció:
per tant contradicció, Sistema incompatible, són plans paral·lels.
Per generar tot necessitem o bé 4 punts no coplanaris[11], o bé un punt i tres vectors lineament independents anomenats base.
Anomenem distància entre dos elements a la mínima distància entre ells, és a dir, la longitud del camí més curt que hi ha entre aquests elements. Per simplicitat serà la norma del vector més petit que uneix un punt del primer element i un altre punt del segon element, sempre podem trobar aquests vectors amb alguna perpendicularitat.
Notarem com a distància entre dos elements com:
Distància punt pla.
La distància d'un pla, al punt és
Cas : Donat un pla el vector és perpendicular a tots els vectors on i són punts del pla. La seva equació és, en realitat, un producte a escalar com:
i com que dona zero vol dir que tots els vectors de dins del pla són perpendiculars al vector
Cas : Donat un pla de de la forma se sap dos coses: primer que és paral·lel al pla perquè no tenen punts en comú i que, per tant, el vector és perpendicular al pla. És el mateix que escriure:
Observació: Si es divideix el vector per la seva norma s'obté un vector unitari:
Però si es divideix la seva equació per la norma llavors queda com: llavors, l'expressió del pla queda com:
El producte a escalar és mesurar la projecció del vector en la direcció de que és la direcció del camí més curt entre el punt i el pla
En resum: parla de quina és la longitud de tots els vectors en la direcció on són punts del pla.
La distància entre dos plans paral·lels, si i és:
Trivial després de la proposició anterior, es dibuixen tots els casos i clarament cada projecció en direcció la perpendicular dels plan els distingeix de forma unívoca.
Distància recta pla.
Distància recta recta.
Distància recta punt.
Exercicis:
1) Donat un parell de vectors, i calcula:
a) Un vector perpendicular a ambdós.
b) Normalitza el vector perquè sigui unitari, és a dir, de longitud 1.
c) Multiplica per i què s'observa?
2) Tenim un pla generat paramètricament calcula:
a) El vector perpendicular a ambdós vectors de la fórmula paramètrica.
b) Normalitza el vector.
c) Multiplica els vectors que hi ha a la fórmula paramètrica pel vector normal i digues què s'observa?
↑Els subíndex i i j es refereixen a cadascun dels possibles valors que poden prendre dins d'una matriu concreta, com un punt en un sistema de coordenades. Si la matriu és de n files i m columnes, , vol dir que i pot prendre els valors que van des de fins arribar a i el mateix per j que pot prendre valors de fins arribar a , essent aquesta notació una forma de referir-se a tots els termes d'una matriu i com que normalment no s'utilitzen amb valors majors que 9 la notació ha fet la contracció .
↑En aquest cas particular no es posa l'índex corresponent a la dimensió 1, d'una matriu o i simplement es diu matriu fila de dimensió n o matriu columna de dimensió n.
↑Aquestes propietats equivalen a dos de les tres condicions teòriques amb les que realment s'ha construït el determinant quedant així una idea més natural que els alumnes es poden trobar al batxillerat.
↑Les primeres aplicacions no utilitzen punts perquè només volien saber el seu mòdul i la direcció, i res més, però posteriorment s'ha donat un suport teòric molt més acurat del concepte de vector que és el que s'utilitza actualment a la geometria analítica
↑ 6.06.1 resumidament vol dir que tenen dos coordenades, vol dir que tenen tres coordenades i així vol dir que té n coordenades.
↑És excepció conceptual perquè intuïtivament de les operacions de dos elements del mateix tipus resulten un altre del mateix tipus i en canvi aparentment no passa; la raó és que això es pot fer si està escudat teòricament.
↑El producte escalar té una part teòrica molt més profunda i molt condicionada, però pel curs de batxillerat es redueix simplement a un cas molt particular del producte de matrius.
↑La raó és la semblança de triangles, donat el triangle rectangle 3u,4u,5u si es vol que la hipotenusa sigui de longitud 1, només cal dividir totes les mesures entre el valor de la hipotenusa actual que és 5, per tant el triangle queda com és a dir que és un triangle que té hipotenusa 1 i té els mateixos angles, per tant, la mateixa forma. Parlant de vectors, tenen la mateixa direcció i són de longitud 1.
↑Per provar propietats de longitud i angulars entre vectors es fa amb expressions úniques sobre bases ortonormals que ve a continuació, però escapa a l'objectiu del curs, així s'ha considerat aquest ordre d'explicació com el més intuïtiu, agrupat i ordenat.
↑Coplanaris aquí vol dir que necessàriament almenys un punt no està dins del mateix pla que determinen els altres tres punts.