NECESSITAT

From Wikiversity
Jump to: navigation, search

1. Definició pròpia[edit]

La necessitat és quelcom que ens crea com un impuls per realitzar alguna acció davant la falta d'alguna cosa.

2. Etimologia[edit]

La paraula necessitat prové del llatí necessites, del llatí necesse (inevitable).Necesse deriva del prefix ne que significa no i el verb cedere que significa parar. És a dir una cosa que no para, per això és inevitable.

3. Definicions de diccionari[edit]

3.1 Català[edit]

1. Falta d'alguna cosa important, que és necessària per a viure.

 Diccionari català Didac, Enciclopèdia catalana SA.

2. Allò de què hom no pot passar-se, no pot prescindir.

 Diccionari.cat, Enciclopèdia catalana.

3. Desig o impuls que una persona sent de fer una cosa.

 Diccionari Manual Català, NacióDigital.cat.

3.2 Castellà[edit]

4. Aquello a lo cual es imposible sustraerse, faltar o resistir.

 Diccionario de la Lengua Española, Real Academia Española

3.3 Anglès[edit]

5. A condition marked by the lack of something requisite.

 Dictionary.com

4. Definicions filosòfiques[edit]

  • La necessitat és una categoria filosòfica que serveix per designar aquells aspectes de la realitat, que per estar íntimament lligats a l'essencial del desenvolupament, han d'ocórrer, s'obren pas a través de la realitat fins que existeixen de manera inevitable. La necessitat és portadora dels aspectes essencials de la realitat que expressa, i es desprèn de les relacions internes de la mateixa realitat, es deriva d'ella.
EcuRed, Necesidad y casualidad.Disponible en URL: http://www.ecured.cu/index.php/Necesidad_y_casualidad_(Filosof%C3%ADa)
  • La necessitat envolta la idea d'alguna cosa inevitable, i amb raó, perquè és l'oposat al moviment voluntari i reflexiu. A més, quan una cosa no pot ser d'altra manera de com és, diem: cal que així sigui. I aquesta necessitat és, en certa manera, la raó de tot el que es diu necessari. La necessitat és per consegüent als nostres ulls allò en virtut és impossible que una cosa sigui d'una altra manera. La mateixa observació cal respecte de les causes cooperants de la vida, el mateix que de les del bé. Perquè quan hi ha, ja per al bé, ja per a la vida i l'ésser, impossibilitat d'existir sense certes condicions, llavors aquestes condicions són necessàries, i la causa cooperant és una necessitat. Finalment, les demostracions de les veritats necessàries són necessàries, perquè és impossible, si la demostració és rigorosa, que la conclusió sigui una altra que la que és.
Aristòtil, Metafísica, llibre V, 5.Disponible en URL: http://www.etorredebabel.com/diccionariofilosofico/necesario-aristoteles.htm
  • La necessitat és una de les modalitats alèctiques, o modalitats de la veritat, que poden atribuir-se a un enunciat, i que són: necessitat, impossibilitat, contingència i possibilitat. La necessitat s’aplica, pròpiament, a l’enunciat necessàriament vertader, o al que és impossible que sigui fals. La necessitat d’un enunciat pot afirmar-se en dos nivells epistemològicament distints: necessitat lògica i necessitat empírica, a la que pot afegir-se una necessitat tècnica. La necessitat lògica és la que apareix en un enunciat lògicament vertader. La necessitat empírica, que també pot anomenar-se física, factual,natural o científica i causal o també real, apareix en aquells enunciats que són necessàriament vertaders perquè s’ajusten a la realitat tal com es manifesta en les lleis de la natura, molts cops causals, i que la ciència s’ocupa de formular. En la tradició filosòfica occidental la necessitat va lligada a la idea de causa, i en aquesta relació funda la filosofia medieval la lògica de la demostració d’un Primer Ser necessari. En el pla científic, la necessitat va unida a la noció de llei causal, de manera que les lleis causals són com el model del que es compleix de mode universal i necessari. Hume va posar en dubte la realitat ontològica de la causalitat i de la necessitat, negant qualsevol referent al concepte que no fos el de simple creença deguda al costum .Kant va fer de la necessitat una condició a priori de la possibilitat de tota experiència.
FiloXarxa, Diccionari enciclopèdic de filosofía. Disponible en URL: http://www.e-torredebabel.com/diccionariofilosofico/necesario-aristoteles.htm

5. Definició pròpia[edit]

La necessitat és una manca d'alguna cosa que es considera imprescindible. També s'utilitza aquesta paraula per significar obligació i pot fer referència també a una situació difícil que travessa algú. En l’àmbit de psicologia, una necessitat és un impuls sorgit d'un estat de tensió a causa d'una manca concreta.