Programació lineal Ll1
Aquesta lliçó és una introducció completa presumint certa base a etapes anteriors.
Introducció
[edit]Principalment centrada en la definició de funcions, representació, resolució d'equacions i inequacions.
La funció
[edit]Resum característic i descriptiu de les funcions:
Abstracta | Taula |
- La columna de X és el domini de la funció f(x), Dom(f), i són tots els valors que accepta f.
- La columna de Y és el recorregut de f(x), Rec(f), i són tots els possibles valors als que arriba f.
Normalment el domini s'utilitza sobre l'eix de les abscisses X i el recorregut sobre l'eix de les ordenades Y
- Punts de tall amb les abscisses si busquem f(x)=0
- Punts de tall amb les ordenades si y=f(0)
- La gràfica és simètrica respecte l'eix d'ordenades si f(x)=f(-x) a tot el domini, serà una funció parella.
- La gràfica és simètrica respecte l'origen d'ordenades si f(x)=-f(-x) a tot el domini, serà una funció imparella.
- Una funció és periòdica si es repeteix contínuament al seu domini i per tant f(x)=f(x+p), i si p és el més petit possible en direm període de f.
Funcions polinòmiques
[edit]Són les funcions definides per un polinomi com
- Dom(f) és tots els nombres reals.
- Si tots els exponents són parells, 0, 2, 4, ..., llavors la funció és parella.
- Si tots els exponents són imparells, 1, 3, 5, ..., llavors la funció és imparella.
- Són contínues i derivables al seu domini.
- Si el terme d'exponent més gran que 1 és d'exponent imparell, llavors el recorregut són tots els nombres reals, una branca va a infinit i l'altre a menys infinit.
- Si el terme d'exponent més gran que 1 és positiu llavors les dues branques van a infinit.
- Si el terme d'exponent més gran que 1 és negatiu llavors les dues branques van a menys infinit.
Funcions racionals
[edit]- Dom(f) és tots els reals menys el punts on s'anul·la el denominador.
- Són continues al seu domini.
- Poden aparèixer noves branques als punts on s'anul·la el denominador.
- Pot perdre les branques associades al numerador.
Funcions irracionals
[edit]Sigui
- Si n és un nombre natural parell major o igual a 2:
- Dom(f) és el conjunt dels valors on x>0.
- Només té una branca.
- Si n és un nombre natural imparell major o igual a 3:
- Dom(f) és el conjunts dels nombres reals.
- Té dues branques.
Nota:
- amb
Funció exponencial
[edit]Sigui on a>0.
- Dom(f) és el conjunt dels nombres reals.
- Si 0<a<1 la funció és decreixent.
- Si 1<a la funció és creixent.
- Rec(f) és el conjunt dels valors reals positius sense incloure el zero.
Funcions a trossos
[edit]Aquestes funcions tenen totes les peculiaritats possibles segons la definició de cada tros.
Exercicis
[edit]1) Determina el domini, el recorregut i els punts de tall amb els eixos de les funcions següents
|
b) | ||
c) |
d) | ||
e) |
f) | ||
g) |
h) |
Vectors i rectes
[edit]Vectors
[edit]El concepte de vector a la geometria[1] està lligat a dos punts.
Definició i notació:
Donat dos punts A i B de , direm que un vector amb origen i destí és i està format de la següent forma:
Donat dos punts A i B de , direm que un vector amb origen i destí és i està format de la següent forma:
Observació | |
Respectant la idea de resta de matrius files obtenim un nou element, que segueix sent una matriu fila, l'anomenarem vector.
Tenim doncs les propietats següents:
Podem utilitzar algebraicament els punts i vectors com: |
Per utilitzar vectors necessitem les principals operacions que definim tot seguit i fixeu-vos la semblança amb les operacions de matrius:
Suma de vectors
[edit]Donats dos vectors i en la suma és:
Donats dos vectors i en la suma és:
Representació de sumes:
Per definició u+v produeix un altre vector w, és com encadenar, sempre visualment, un vector u i després un v.
- 1) Dir que u+v=v+u, vol dir que la suma és commutativa. Degut a això aquest fet se'n diu regla del paral·lelogram.
- 2) Dir que u+(v+w)=(u+v)+w, vol dir que la suma té la propietat associativa.
- 3) Dir que existeix un vector zero tal que u+0=u, és equivalent a demanar l'existència de l'element neutre es a dir que no pot fer cap modificació sobre els vectors.
- 4) Dir que u+(-u)=0, és parlar de l'existència de l'element oposat , -u, que sumat a u és zero.
Producte per escalar
[edit]Donat un vectors en i un escalar de el seu producte és:
Donat un vectors en i un escalar de el seu producte és:
Exercicis: 1) Estic en el punt casa meva està en el punt Si camino en línia recta 5 vegades més arribaria a la biblioteca. ¿En quin lloc està la biblioteca? - El camí que va a casa meva ve determinat pel vector:
- Per tant si camino, des d'on estic i en línea recta, 5 vegades més, estic fent aquesta operació:
Solució: La biblioteca està al punt
2) Dos arbres estan en els punts i però a mig camí hi ha un tresor. ¿On?
- El camí de A a B és:
- Per trobar el punt mig del camí de A a B només cal fer la meitat del recorregut, és a dir:
Solució: el punt que busquem és
Producte a escalar
[edit]Donats dos vectors i en el seu producte és:
Donats dos vectors i en el seu producte és:
Exemple: Sigui i llavors el producte és:
Longitud d'un vector
[edit]Donat un vector en la seva longitud és:
Donat un vector en la seva longitud és:
Exemples: 1) Longitud del vector aplicant la fórmula tenim:
- Observem que la longitud del vector és la hipotenusa del triangle rectangle dibuixat, i per tant, és equivalent al teorema de Pitàgores.
2) Longitud del vector aplicant la fórmula tenim:
Tipus de sistemes
[edit]Per tancar l'estudi de sistemes lineals només cal classificar aquests sistemes donant una interpretació geomètrica per entendre el que es cuina al seu interior.
Interpretació geomètrica d'una única equació. |
Cada equació pot determinar elements amb una dimensió menys que l'espai on es troba. |
Buscar les solucions d'un sistema d'equacions lineals és buscar punts comuns que satisfan totes les equacions a la vegada, és a dir que busquem el lloc de trobada de tots els objectes de cada equació.
- Direm que un sistema té rang=r quan en la seva triangulació es simplifiquen les equacions quedant només r equacions.
- Direm que una matriu té rang=r quan en la seva triangulació es simplifiquen les files quedant només r files.
- Direm que la matriu associada a un sistema lineal és ampliada si s'afegeix una nova columna corresponent als termes independents de les equacions, per parlar del rang d'una matriu ampliada escriurem que rang=r*.
Sistema Matriu del sistema Matriu ampliada
Exemple |
rang = 4. |
Classificació dels sistemes lineals amb n incògnites.
- SCD: Una única solució, un punt.
- SCI: Conjunt de solucions formant objectes de dimensió n-r.
- SI: Sense solucions, segurament perquè alguns dels objectes és paral·lel a un altre o interseccions d'altres objectes.
Ara sí podem estudiar les situacions que ens trobarem més sovint al batxillerat.
Sistemes lineals de dos incògnites
[edit]Si un sistema lineal de dos incògnites és SCD, llavors vol dir que totes les equacions són rectes concurrents en un únic punt i es podran simplificar fins a restar-ne només dos equacions.
- Una interpretació geomètrica seria imaginar tan rectes secants com rectes perpendiculars en un mateix punt que podem o no veure, d'això se'n diu feix de rectes:
Si un sistema lineal de dos incògnites és SCI, llavors vol dir que totes les equacions són idèntiques excepte un múltiple que les simplifica totalment fins a restar-ne només una equació.
Si un sistema lineal de dos incògnites és SI, llavors la simplificació genera contradiccions o situacions impossibles.
- Una interpretació geomètrica seria imaginar rectes que no tenen punts en comú a totes les rectes a la vegada: o bé almenys un parell de rectes són paral·leles o bé en el punt on concorren les rectes manca almenys una recta.
Sistemes lineals de tres incògnites
[edit]Si un sistema lineal de tres incògnites és SCD, llavors vol dir que totes les equacions són plans que passen per un sol punt i es podran simplificar fins a restar-ne només tres equacions.
Si un sistema lineal de tres incògnites és SCI, llavors vol dir que podria ser desde equacions idèntiques excepte un múltiple que les simplifica totalment fins a restar-ne només una equació o també a més a més podria ser que tenim un feix de plans, es a dir que tots es tallen sobre una recta i per tant les seves equacions simplifiquen en només dues equacions.
Si un sistema lineal de tres incògnites és SI, llavors la simplificació genera contradiccions o situacions impossibles.
Exercicis
[edit]1) Analitza quin tipus de sistema és i després resol si es pot.
- a)
- b)
- c)
- d)
- e)
- f)
- g)
- h)
- i)
Inequacions
[edit]Les inequacions lineals o afins són del tipus:
Equació associada a les inequacions anteriors que delimita dos semiplans:
La inequació divideix el pla en dos semiplans i cada inequació només es refereix a un d'ells.
¿Quin és el semiplà d'una equació?
Si hem representat l'equació associada, per trobar el semiplà tenim dos eines:
Primer mètode estàndard:
- Sondeig: valorar el punt amb la inequació per comprovar que estigui dins i en cas afirmatiu vol dir que aquell semiplà és el buscat. En cas de dubte valorar el punt o per últim que comprovin la inequació. Per cercar-lo més ràpid hem de procurar simplement que el punt no estigui sobre la recta que divideix el pla.
Segon mètode:
- Aïllem totalment la y a la inequació i la mateixa desigualtat ens indica si és el pla que està per sobre o per sota. Amb exemples es veu ràpidament:
Una lectura és que si surt o llavors es tracta del semiplà que està per sobre la recta associada.
Per altra banda si surt o llavors es tracta del semiplà que està per sota de la recta associada.
És gràcies a la y, segona coordenada dels punts del pla, que permet visualitzar-ho.
Determinació de regions del pla
[edit]Els sistemes d'inequacions determinen una regió convexa anomenada regió de factibilitat que és el resultat de fer intersecció de tots els semiplans donats.
Exemples:
Funció objectiu
[edit]La funció objectiu que utilitzarem és del tipus:
Aquesta funció assigna un valor a cada punt de la regió de factibilitat.
Notes i referències
[edit]- ↑ Les primeres aplicacions no utilitzen punts perquè només volien saber el seu mòdul i la direcció, i res més, però posteriorment s'ha donat un suport teòric molt més acurat del concepte de vector que és el que s'utilitza actualment a la geometria analítica