Si tots els exponents són parells, 0, 2, 4, ..., llavors la funció és parella.
Si tots els exponents són imparells, 1, 3, 5, ..., llavors la funció és imparella.
Són contínues i derivables al seu domini.
Si el terme d'exponent més gran que 1 és d'exponent imparell, llavors el recorregut són tots els nombres reals, una branca va a infinit i l'altre a menys infinit.
Si el terme d'exponent més gran que 1 és positiu llavors les dues branques van a infinit.
Si el terme d'exponent més gran que 1 és negatiu llavors les dues branques van a menys infinit.
Per definició u+v produeix un altre vector w, és com encadenar, sempre visualment, un vector u i després un v.
1) Dir que u+v=v+u, vol dir que la suma és commutativa. Degut a això aquest fet se'n diu regla del paral·lelogram.
2) Dir que u+(v+w)=(u+v)+w, vol dir que la suma té la propietat associativa.
3) Dir que existeix un vector zero tal que u+0=u, és equivalent a demanar l'existència de l'element neutre es a dir que no pot fer cap modificació sobre els vectors.
4) Dir que u+(-u)=0, és parlar de l'existència de l'element oposat , -u, que sumat a u és zero.
Per tancar l'estudi de sistemes lineals només cal classificar aquests sistemes donant una interpretació geomètrica per entendre el que es cuina al seu interior.
Interpretació geomètrica d'una única equació.
Una equació lineal amb una incògnita pot determinar un únic punt sobre la recta real.
Una equació lineal amb dos incògnites pot determinar una única recta sobre el pla real.
Una equació lineal amb tres incògnites pot determinar un pla sobre l'espai real.
Cada equació pot determinar elements amb una dimensió menys que l'espai on es troba.
Buscar les solucions d'un sistema d'equacions lineals és buscar punts comuns que satisfan totes les equacions a la vegada, és a dir que busquem el lloc de trobada de tots els objectes de cada equació.
Direm que un sistema té rang=r quan en la seva triangulació es simplifiquen les equacions quedant només r equacions.
Direm que una matriu té rang=r quan en la seva triangulació es simplifiquen les files quedant només r files.
Direm que la matriu associada a un sistema lineal és ampliada si s'afegeix una nova columna corresponent als termes independents de les equacions, per parlar del rang d'una matriu ampliada escriurem que rang=r*.
Sistema
Matriu del sistema
Matriu ampliada
Exemple
Donat el següent sistema, calculeu el seu rang:
rang = 4.
Classificació dels sistemes lineals amb n incògnites.
SCD: Una única solució, un punt.
SCI: Conjunt de solucions formant objectes de dimensió n-r.
SI: Sense solucions, segurament perquè alguns dels objectes és paral·lel a un altre o interseccions d'altres objectes.
Ara sí podem estudiar les situacions que ens trobarem més sovint al batxillerat.
Si un sistema lineal de dos incògnites és SCD, llavors vol dir que totes les equacions són rectes concurrents en un únic punt i es podran simplificar fins a restar-ne només dos equacions.
Una interpretació geomètrica seria imaginar tan rectes secants com rectes perpendiculars en un mateix punt que podem o no veure, d'això se'n diu feix de rectes:
Si un sistema lineal de dos incògnites és SCI, llavors vol dir que totes les equacions són idèntiques excepte un múltiple que les simplifica totalment fins a restar-ne només una equació.
Si un sistema lineal de dos incògnites és SI, llavors la simplificació genera contradiccions o situacions impossibles.
Una interpretació geomètrica seria imaginar rectes que no tenen punts en comú a totes les rectes a la vegada: o bé almenys un parell de rectes són paral·leles o bé en el punt on concorren les rectes manca almenys una recta.
Si un sistema lineal de tres incògnites és SCD, llavors vol dir que totes les equacions són plans que passen per un sol punt i es podran simplificar fins a restar-ne només tres equacions.
Si un sistema lineal de tres incògnites és SCI, llavors vol dir que podria ser desde equacions idèntiques excepte un múltiple que les simplifica totalment fins a restar-ne només una equació o també a més a més podria ser que tenim un feix de plans, es a dir que tots es tallen sobre una recta i per tant les seves equacions simplifiquen en només dues equacions.
Si un sistema lineal de tres incògnites és SI, llavors la simplificació genera contradiccions o situacions impossibles.
Equació associada a les inequacions anteriors que delimita dos semiplans:
La inequació divideix el pla en dos semiplans i cada inequació només es refereix a un d'ells.
¿Quin és el semiplà d'una equació?
Si hem representat l'equació associada, per trobar el semiplà tenim dos eines:
Primer mètode estàndard:
Sondeig: valorar el punt amb la inequació per comprovar que estigui dins i en cas afirmatiu vol dir que aquell semiplà és el buscat. En cas de dubte valorar el punt o per últim que comprovin la inequació. Per cercar-lo més ràpid hem de procurar simplement que el punt no estigui sobre la recta que divideix el pla.
Segon mètode:
Aïllem totalment la y a la inequació i la mateixa desigualtat ens indica si és el pla que està per sobre o per sota. Amb exemples es veu ràpidament:
Una lectura és que si surt o llavors es tracta del semiplà que està per sobre la recta associada.
Per altra banda si surt o llavors es tracta del semiplà que està per sota de la recta associada.
És gràcies a la y, segona coordenada dels punts del pla, que permet visualitzar-ho.
Els sistemes d'inequacions determinen una regió convexa anomenada regió de factibilitat que és el resultat de fer intersecció de tots els semiplans donats.
↑Les primeres aplicacions no utilitzen punts perquè només volien saber el seu mòdul i la direcció, i res més, però posteriorment s'ha donat un suport teòric molt més acurat del concepte de vector que és el que s'utilitza actualment a la geometria analítica