Temps

• 

Definicions pròpies:

- La mesura Física que controla l'organització de la vida. és abstracte, és a dir, no el podem tocar, veure, ni escoltar, només el podem distribuir,controlar, percebre, ordenar, etc.

- Transcursos i/o períodes indeterminats que transcorren a la vida sense un punt marcat com a final, en el qual el seu transcurs es van produïnt els esdeveniments.

Etimologia:

La paraula temps prové del llatí "Tempus"(temps, moment, ocasió, propicia, estat temporal en un moment determitat). El sentit originari remiteix una noció instantànea considerada en línea temporal. Així també "tempus" pot tenir el valor de les estacions de l'any, moment, época, i la seva noció acaba relaccionant-se amb l'estat atmosfèric... "Tempus" (sien) sol relaccionar-se amb una arrel indoeuropea *temps (estendirse...)

                                                                                   Helena. Definció dita per: Ernout, meillet i pokorny.

Definicions de diccionari:

Català:

- Durada i successió de les coses, considerada com a transcorrent d'una manera contínua i uniforme i que hom mesura per fenòmens successius esdevinguts a intervals regulars, com el cicle solar, el cicle lunar, el curs de les estacions, etc.

                                                                                                     DICCIONARI CATALÀ

- Forma mental que assumeix l’experiència de la durada i de la successió, el temps essent concebut com a transcorrent contínuament i uniformement i mesurat per fenòmens successius que ocorren a intervals regulars, com la revolució aparent de l’esfera celeste causada per la rotació de la Terra. Hi ha moltes opinions tocant a l’essència del temps.

                                                                                            DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA. 
                                                                                               INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS

-El temps és allò que passa mentre duren les coses, mentre els fets es van succeint de manera contínua, els uns rere els altres. El temps es mesura amb fets que passen regularment: cada vegada que la lluna torna a ser plena han passat 28 dies. Els anys, els mesos, els dies o les hores són maneres de mesurar el temps que passa.

                                                                                                 DIDAC DICCIONARI DE CATALÀ

Castellà:

-Magnitud física que permite ordenar la secuencia de los sucesos, estableciendo un pasado, un presente y un futuro. Su unidad en el Sistema Internacional es el segundo.

                                                                                              DICCIONARIO REAL ACADEMIA ESPAÑOLA.

Anglès:

- The continuous passage of existence in wich events pass from state of potentialy in the future, Throught the present, to state of finslity in the past.

                                                                                                 DICCIONARIO LENGUA INGLESA.

Italià

- L’intuizione e la rappresentazione della modalità secondo la quale i singoli eventi si susseguono e sono in rapporto l’uno con l’altro.

                                                                                                            TRECCANI.IT

Francès

- Notion fondamentale conçue comme un milieu infini dans lequel se succèdent les événements.

                                                                                                              LAROUSSE

Definicions filosòfiques:

-El temps per Bergson és el fonament de tota la realitat. El fluir, que és l'essència del temps, embarga l'home ia totes les coses. El fluir, que és vida, canvi, temps, encara que ens és íntimament conegut, resulta, però, indefinible, perquè només es pot conceptualitzar el material i el temps no és una realitat material. Per captar la durada real hem d'utilitzar la intuïció en lloc del pensament. El temps de la física és un temps falsificat, perquè, en mesurar i mecanitzar, falseja la realitat, encara que permet la seva utilització. El temps veritable és durada d'una cosa que canvia, i aquesta cosa és la consciència, la vida interior del subjecte psíquic, per a qui el temps revesteix un caràcter radical, perquè l'home posseeix un ésser de naturalesa temporal. És el subjecte psíquic el que introdueix la noció de temps en l'univers material, on només hi ha successió o coexistència de fenòmens atemporals.

                                                                                                       FRANCISCO TITOS LOMAS.

-Concepte genèric al qual hom remet sempre, en referir-se als esdeveniments, als processos i a la successió de les coses i a la durada mateixa del real, en virtut de la consciència de la pròpia permanència i de la diferència que hom hi experimenta entre el que és i el que (objecte ja del record) ha estat.

                                                                                                             DICCIONARI.CAT.

Definicions pròpies

- Transcursos i/o períodes indeterminats que transcorren de manera contínua i que es "mesuren" en virtut de la consciència de la permanència i la diferència que s'experimenta entre el que és i el que va ser, és a dir, el record.