VIOLÈNCIA

From Wikiversity
Jump to navigation Jump to search

1.Es aquell sentiment o acció que produïm o fem quan sentim ira o ganes d'alliberar aquest sentiment en forma d'abús de força ja sigui psicològic o físic, depèn del grau de violència poden quedar seqüeles.

Etimologia[edit]

La paraula de llatí violentia, qualitat de violentius. Aquesta ve de vis que significa "força" i -lentus que com sufix té valor continu (i que com un adjectiu sol, aquesta durada canviar a significar lentitud). És a dir es "el que contínuament fa servir la força", verbalitzant-se (en lloc que provingui del verb, el verb prové de l'adjectiu) en violi, actuar violent, agredir i d'aquí violar, violació.

Link: http://etimologias.dechile.net/?violencia.com

Definicions de diccionari[edit]

Català[edit]

-Força o energia desplegada impetuosament.

Link: http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=viol%E8ncia&operEntrada=0

-Abús de força.

Link: http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=viol%E8ncia&operEntrada=0

-Manera de procedir violentament.

Link: http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0142651

Castellà[edit]

- Acción de utilizar la fuerza y la intimidación para aconseguir algo.

Link: http://www.wordreference.com/definicion/violencia

Anglès[edit]

-Rough physical force, action, or treatment intented to hurt or kill.

Link: http://www.wordreference.com/definition/violence

Francès[edit]

- Violence, donc , est un comportement délibéré qui peut causer un préjudice physique ou psychologique à d'autres. Il est important de noter que , au-delà de l'agression physique , la violence peut être émotionnelle par des insultes ou des menaces . La violence peut donc provoquer à la fois physique et séquelles psychologiques .

 Link: http://www.wordreference.com/fres/violence

Definicions filosòfiques[edit]

-En la filosofia contemporània la reflexió sobre la violència ocupa un lloc central . Entre d'altres , el filòsof i historiador de la ciència Michel Serres va afirmar durant una entrevista que al llarg de la seva vida la violència havia constituït el seu major problema teòric i pràctic . Com a prova d'això , no només va adduir les violències de les guerres , persecucions i fams que van afligir a gran part dels éssers humans durant el segle XX , continuant fins al present , i les violències contra el medi natural . Expressament també es referia als desenvolupaments teòrics sobre la violència i a les pràctiques violentes de la ciència i la filosofia .

Link: http://www.notivida.com.ar/Articulos/Violencia/Una%20reflexion%20filosofica%20acerca%20de%20la%20violencia.html

-El violent o forçós representa per a Aristòtil un dels sentits del necessari . El terme « necessari» admet una pluralitat de sentits que oscil•len entre el seu significació purament lògica i la seva significació ontològica radical. Deixant de banda el sentit de la necessitat lògica , s'observa que la necessitat real admet al seu torn diversos sentits . " Cal , en efecte , té les accepcions següents : primer , el que es fa a la força , per ser contra l'impuls natural ; segon , allò sense la qual cosa alguna cosa no es pot fer bé ; tercer , el que no pot ser d'una altra manera , sinó que és absolutament " . Entre aquests sentits de la necessitat real es distingeixen dos sentits relatius i un absolut , segons el qual es diuen tots els altres. La necessitat absoluta és la d'allò que " no pot ser d'una altra manera " , i es correspon amb l'anomenada « necessitat metafísica » . " La necessitat absoluta li competeix a una cosa segons allò que li és més íntim i proper : segons la matèria , segons la forma , o segons l'essència completa ". La necessitat relativa , en canvi , no s'estableix segons les causes intrínseques -material o formal- , sinó que depèn d'alguna causa extrínseca - eficient o final- . La necessitat relativa es correspon amb l'anomenada « necessitat física » i és doble , segons que obeeixi a la causa eficient o la causa final.

Link: http://dadun.unav.edu/bitstream/10171/2318/1/04.%20AMALIA%20QUEVEDO,%20El%20concepto%20aristot%C3%A9lico%20de%20violencia.pdf

-La definició filosòfica de la violència està basada en tres àmbits o plans, certament diversos però vitalment imbricats : l'antropològic , el moral i el social . En el primer d'aquests plans , l'anàlisi ha de centrar-se en les profunditats del cor humà ; en aquesta zona , sempre misteriosa , dels nostres apetits sensibles on bufa l'huracà de les passions i que constitueix el teló de fons de la vida espiritual i lliure . Allà es dóna la gran batalla quotidiana de la llibertat . Precisament això ens permet entendre la dimensió eminentment moral de la violència ja que només des del moral és possible que el cabal de les passions ingressi en l'ordre de la raó al que sembla haver sostret en una dimensió poques vegades vista . Finalment , el social -entès en tota la seva amplitud : família, escola , mitjans de comunicació , vida política , etc.- culmina aquesta reflexió en procurar discernir la possibilitat d'una certa violència socialment institucionalitzada que , si bé és filla de la llibertat desviada del home.

Link: http://definicion.de/violencia/

Definició pròpia[edit]

-Es aquell sentiment o acció que produïm o fem quan sentim ira o ganes d'alliberar aquest sentiment en forma d'abús de força ja sigui psicològic o físic, depèn del grau de violència poden quedar seqüeles.