Jump to content

Inequacions fraccionàries IV

From Wikiversity
Operacions: <,>,⩽i⩾
a+b<cb<c−a −a+b<cb<c+a
Si a>0

a⋅b<cb<ca

Si a>0

ba<cb<c⋅a

Si a<0

a⋅b<cb>ca

Si a<0

ba<cb>c⋅a

Secció per treballar les inequacions fraccionàries a la vegada que la representació sobre la recta real i la seva extensió a dos variables.

S'utilitzen taules de signes per fer l'esquema gràfic, només com a procediment pedagògic per avaluar ja que s'ha de preveure el funcionament i comportament dels signes. Fora d'aquesta secció i amb la seva experiència es pot simplificar tant com es vulgui o directament fer l'esquema de representació inclús amb altres tipus d'inequacions.

Per netedat de llenguatge algebraic ens referirem als punts com (x,y) per tant aquestes lletres, x i y, només seran incògnites. Per referir-nos funcions en general utilitzarem f(x),g(x),h(x)….

Introducció

[edit]

Hi ha 4 possibles exemples d'inequacions amb diverses funcions f(x)=P(x)Q(x) que s'ha de comparar amb rigor. En cas d'una inequació amb dos incògnites assegureu-vos que la incògnita y estigui ben aïllada.

1) y<f(x)

2) y>f(x)

3) y⩽f(x)

4) y⩾f(x)

Exemples

[edit]

Inequacions lineals

[edit]

Les inequacions lineals són del tipus y<mx+n i els seus zeros o arrels són mx+n=0 ⇒x=−nm.

Aquestes inequacions divideixen el pla coordenat en dues parts anomenats semiplans.

Per més detall es pot llegir Inequacions lineals.

Amb dos incògnites

[edit]
1) Donat y<3x+2, es farà la taula de signes i després l'esquema de representació per esbrinar la regió que descriu.
Taula de signes
  • Busquem el zero de 3x+2, és a dir 3x+2=0 ⇒x=−23 llavors situem aquest valor a sobre la taula per tenir-lo present.
  • Els signes desconeguts es calculen fent assaig amb valors hipotètics:
Més petit que −23 com el -2, i calculant surt 3(-2)+2=-4 és negatiu.
Més grans que −23 com el 0, i calculant surt 3(0)+2=2 és positiu.
Zeros −23
−23 3x+2 - 0 +
Esquema de representació

2) Donat y⩾5x−2, es farà la taula de signes i després l'esquema de representació per esbrinar la regió que descriu.
Taula de signes
  • Busquem el zero de 5x−2, és a dir 5x−2=0 ⇒x=25 llavors situem aquest valor a sobre la taula per tenir-lo present.
Zeros 25
25 5x−2 - 0 +
Esquema de representació
3) Donat y⩾1−x, es farà la taula de signes i després l'esquema de representació per esbrinar la regió que descriu.
Taula de signes
  • Busquem el zero de 1−x, és a dir 1−x=0 ⇒x=1 llavors situem aquest valor a sobre la taula per tenir-lo present.
Zeros 1
1 1−x + 0 -
Esquema de representació

Amb una incògnita

[edit]
1) S'ha de trobar el valor d'x que compleix l'inequació
x+13−2−x5>2x−1
Per simplificar denominadors, o bé multipliquem pel mcm(3,5)=15 o bé equivalentment fem denominador comú mcm(3,5) tot seguit operem, fem la propietat distributiva i agrupem termes semblants:
15x+13−152−x5>15⋅2x−15⋅1 ⇒5(x+1)−3(2−x)>30x−15 ⇒5x+5−6+3x>30x−15 ⇒5x+3x−30x>−15−5+6 ⇒−22x>−14 ⇒x<+1422 ⇒x<711
Interval o semirecta

⇒x∈(−∞,711)

Gràfic
711
−∞
2) S'ha de trobar el valor d'x que compleix l'inequació
x+1−2x−32>3x+23
mcm(2,3)=6

6x+6⋅1−62x−32>63x+23 ⇒6x+6−3(2x−3)>2(3x+2) ⇒6x+6−6x+9>6x+4 ⇒6x−6x−6x>4−6−9 ⇒−6x>−11 ⇒x<116

Interval o semirecta

⇒x∈(−∞,116)

Gràfic
116
−∞
3) S'ha de trobar el valor d'x que compleix l'inequació
118+x+2x+16⩾1−2x−79−2x
mcm(18,6,9)=18

18118+18x+182x+16⩾18⋅1−182x−79−18⋅2x ⇒1+18x+3(2x+1)⩾18−2(2x−7)−36x ⇒1+18x+6x+3⩾18−4x+14−36x ⇒18x+4x+6x+36x⩾18+14−1−3 ⇒64x⩾28 ⇒x⩾2864 ⇒x⩾716

Interval o semirecta

⇒x∈[716,+∞)

Gràfic
716
+∞

Inequacions fraccionaries

[edit]

Aquí es presenten les inequacions no lineals procedents de polinomis.

Amb dos incògnites

[edit]

Es poden comprendre a partir de l'ampliació didàctica dels exemples amb una sola incògnita.

Amb una incògnita

[edit]
1) Troba els valors de x que compleixin la inequació 0⩾(1−x)x(x+2)(−2)(x−2)(x+1)(3−x)
Resolució:

1r) Es fa la taula de signes de la fracció algebraica f(x)=(1−x)x(x+2)(−2)(x−2)(x+1)(3−x)

Zeros -2 -1 0 1 2 3
1 1−x + + + + + + + 0 - - - - -
0 x - - - - - 0 + + + + + + +
-2 x+2 - 0 + + + + + + + + + + +
−2 - - - - - - - - - - - - -
2 1x−2 - - - - - - - - - ∞ + + +
-1 1x+1 - - - ∞ + + + + + + + + +
3 13−x + + + + + + + + + + + ∞ -
f(x) - 0 + ∞ - 0 + 0 - ∞ + ∞ -

2n) Es fa l'esquema de representació pintant y⩾f(x), pas didàctic.

3r) S'encercla només la part on y = 0 del que hem pintat, que està sobre l'eix x i escrivim la seva notació.

x∈(−∞,−2]∪(−1,0]∪[1,2)∪(3,+∞)
2) Troba els valors de x que satisfan 0⩾x2−1x(x2−4)
Resolució:
Taula
Recordeu que hem de considerar la fracció com a producte dels seus elements lineals
f(x)=(x+1)(x−1)x(x+2)(x−2)=(x+1)⋅(x−1)⋅1x⋅1x+2⋅1x−2
Zeros -2 -1 0 1 2
-1 x+1 - - - 0 + + + + + + +
1 x−1 - - - - - - - 0 + + +
0 1x - - - - - ∞ + + + + +
-2 1x+2 - ∞ + + + + + + + + +
2 1x−2 - - - - - - - - - ∞ +
f(x) - ∞ + 0 - ∞ + 0 - ∞ +
Esquema de representació, pintant y⩾f(x)
Valors que pot prendre la x per aquesta inequació, y=0

Per deduir la x s'ha de mirar si l'eix x i veure si està pintat.

x∈(−∞,−2)∪[−1,0)∪[1,2)
3) Troba els valors de x tals que 0⩽x2−2xx2−2x+1
Resolució:

Es factoritza els polinomis de grau major que 1, si es pot, en aquest cas sí:

0⩽x(x−2)(x−1)(x−1)
Taula
Zeros 0 1 2
0 x - 0 + + + + +
2 x−2 - - - - - 0 +
1 1x−1 - - - ∞ + + +
1 1x−1 - - - ∞ + + +
f(x) + 0 - ∞ - 0 +
Esquema de representació, y⩽f(x)
Valors que pot prendre la x per aquesta inequació

Per deduir els valors de x s'ha de mirar si l'eix x està pintat.

x∈(−∞,0]∪[2,+∞)
Observació

Si la mateixa inequació fos 0⩾f(x) llavors x∈[0,1)∪(1,2]

Exercicis

[edit]

1) Pinta la regió canviant el zero per una y i troba els valors de x a cada cas:

a) 0⩽(2x+1)(1−x)(x+1)(2x−1)
b) 0⩾(x+2)(x−1)(x+1)(3−x)
c) 0<−3(x+1)(x+1)(x−1)(x+2)(1−3x)
d) 0>(2−x)(1−x)−x(x+1)(x+1)
e) 0⩾(x+1)(−x)−6(x+1)(3−x)
f) 0>(2−x)(1−x)(1−x)(x+1)(x+2)
g) 0⩽−1(x+1)(1−x)(2x−1)(2x−3)